Sensors òptics d'empremtes digitals
La imatge òptica d'empremtes digitals consisteix a capturar una imatge digital de la impressió amb llum visible. Aquest tipus de sensor és, en essència, una càmera digital especialitzada. La capa superior del sensor, on es col·loca el dit, es coneix com a superfície tàctil. Sota aquesta capa hi ha una capa de fòsfor que emet llum que il·lumina la superfície del dit. La llum reflectida pel dit passa a través de la capa de fòsfor a una matriu de píxels d'estat sòlid (un dispositiu acoblat de càrrega) que captura una imatge visual de l'empremta digital. Una superfície tàctil ratllada o bruta pot provocar una mala imatge de l'empremta digital. Un desavantatge d'aquest tipus de sensor és el fet que les capacitats d'imatge es veuen afectades per la qualitat de la pell del dit. Per exemple, un dit brut o marcat és difícil d'imaginar correctament. A més, és possible que un individu erosioni la capa exterior de la pell de la punta dels dits fins al punt que l'empremta digital ja no sigui visible. També es pot enganyar fàcilment amb una imatge d'una empremta digital si no s'acobla amb un detector de "dit en viu". Tanmateix, a diferència dels sensors capacitius, aquesta tecnologia de sensors no és susceptible a danys per descàrregues electrostàtiques.